La "Marxa a la ciutat" ja és centenària

Pots descarregar l'article en PDF clicant ací

La passada setmana, Vila-real celebrava unes esperades festes patronals, les primeres amb certa normalitat des de setembre de 2019. Els veïns i veïnes de la ciutat hem pogut gaudir de concerts, revetlles, discomòbils, exposicions i altres actes tradicionals com la cavalcada, l'ofrena o la processó en honor de sant Pasqual. Precisament, en acabar aquest darrer acte, i com és tradicional, la banda de música de la Unió Musical La lira de Vila-real interpretava, al bell mig de la Plaça Major i enfront de la corporació municipal, els acords de la Marxa a la ciutat, l'himne oficial de Vila-real. El que pocs dels presents sabien és que, en aquell mateix moment, s'estava complint just un segle de l'estrena de la insigne partitura.

La banda de la Unió Musical La Lira de Vila-real interpretant la Marxa a la ciutat
front a la corporació municipal durant les festes de sant Pasqual de l'any 2022.
Font: Ajuntament de Vila-real.

Els Jocs Florals de 1922

La història de la Marxa a la ciutat comença a l'octubre de 1921, quan la Joventut Antoniana va anunciar la celebració d'uns Jocs Florals, un tipus de certamen literari i artístic molt popular en l'època. L'esdeveniment, que culminaria l'any següent coincidint amb les festes en honor al patró vila-realenc, comptava amb trenta-tres distincions diferents. Entre d'altres, l'Ajuntament va convocar un premi per a una «composición musical, de tiempo marcial, para declararla Marcha de la ciudad, que conste de dos partes, no excediendo cada una de 16 compases».

És fàcil seguir les pistes d'aquest certamen en la premsa de l'època, que va publicar diferents ressenyes informant sobre la seua evolució. El prestigiós periòdic valencià Las provincias, per exemple, informava el 4 de març de 1922 sobre la designació del reverend Juan Tomás com a mantenidor de la festa. Un mes després, el mateix diari incloïa el llistat d'obres presentades, entre les quals figuren 114 títols.

El 17 de maig de 1922, amb gran solemnitat, es va celebrar al saló del Sindicat de Regs de Vila-real l'entrega de premis d'aquests Jocs Florals. Hi va concórrer tota la corporació municipal, a més d'altres autoritats polítiques, eclesiàstiques i culturals de la regió. També va ocupar un lloc honorífic la comissió organitzadora de la Joventut Antoniana, amb el doctor i erudit Joaquín Tuixans al front. La comitiva es completava amb la senyoreta Anita Verdiá Costas, reina de la festa, i la seua cort d'amor.

Detall de la publicació del poema guardonat als Jocs Florals de 1922.
Font: Arxiu Municipal de Vila-real / Fons María Ester Gasca Ferrer.

La Flor Natural, principal distinció del certamen, va ser atorgada al poeta Juan Manuel Borrás Jarque, natural de Vinaròs, pel poema La ciutat de l'amor. Altres premis van recaure en reconegudes personalitats locals, com el guardó de la Joventut Antoniana per a José Pascual Nácher, pel seu estudi sobre la necessitat de crear una escola de música a Vila-real; o els que va rebre Manuel Casalta Avellana per part del Cercle Recreatiu i el Casino de Llauradors.

En la part musical, mossén Benito Traver va ser distingit doblement: per la societat Els XIII gràcies a la seua composició coral Les festes a la patrona; i per Juan Domingo Morales amb un divertiment camerístic per a violí, violoncel i piano titulat A orillas del mar. Ambdues obres van ser estrenades en aquella mateixa vetlada. També ho faria la partitura presentada sota el lema "Mijares", signada pel mestre Goterris, que va rebre el guardó de l'Ajuntament i que es va convertir, així, en el símbol musical de Vila-real: la Marxa a la ciutat.

Detall de la partitura original de la Marxa a la ciutat.
Font: Unió Musical La Lira de Vila-real.

Una música de totes i tots

Aquesta composició calaria ben prompte en l'ànima dels vila-realencs i les vila-realenques, convertint-se en tot un símbol de la població. El seus acords majestuosos i solemnes i la seua melodia, tan popular com emotiva, van acabar d'encastellar el mestre Goterris a un lloc privilegiat de la cultural local. De fet, seria aquesta música la que l'acompanyaria fins a l'últim moment.

El mestre vila-realenc moria a sa casa la vesprada del 6 de maig de 1930, a causa d'una dolència estomacal que l'havia consumit des d'un temps enrere. Segons les cròniques de l'època, el traspàs del compositor va afectar greument la societat vila-realencs. El dia següent es va decretar dol local, i tant els magatzems de taronja com la resta d'indústries van finalitzar la jornada a migdia per tal que tot el món poguera assistir al soterrament del músic. Una cerimònia d'allò més nombrosa i que va estar íntegrament sufragada pels seus deixebles i companys.

Les autoritats locals i tot el clergat de la ciutat van encapçalar la comitiva fúnebre, acompanyada per les notes de diverses bandes de música de la província. Ja al cementeri, alguns dels seus amics més destacats van dedicar unes paraules per acomiadar el mestre Goterris. En el moment d'introduir el fèretre al nínxol, la banda de música local va començar a tocar la Marxa a la ciutat, però la interpretació no va poder finalitzar a causa dels emocionats crits i plors dels assistents i els músics, que acomiadaven així el que havia estat al seu font durant quasi vint anys.

Però la vida va continuar i l'any següent es proclamava la Segona República Espanyola (1931-1939). El músic local José Ramón Sancho contava que, durant aquest període, la Marxa a la ciutat va substituir la Marxa reial en tots els actes on habitualment s'interpretava. En acabar la Guerra Civil (1936-1939), però, els músics es van adonar que les partitures s'havien perdut, i el mateix Sancho va haver d'escriure de memòria l'obra, una versió que van tocar durant dos anys. Afortunadament, els papers originals van tornar a aparéixer, i les notes de la Marxa a la ciutat del mestre Goterris han continuat sonant en tots els moments importants de la societat vila-realenca.

En la dècada de 1980, Francisco Signes Castelló, que aleshores dirigia la banda de música, va fer una nova adaptació per tal que la peça tinguera un final més propi del seu caràcter solemne. D'aquesta versió, la qual encara s'empra de manera habitual, s'han fet diferents arranjaments per tal que puga ser interpretada per totes les formacions musicals vila-realenques. El mateix Signes va elaborar la versió per a banda i la d'orquestra simfònica, amb la qual es va obrir el concert inaugural de l'Auditori Municipal oferit per l'Orquestra de RTVE el 1995. Poc després, Enric Gimeno Estornell va treballar en una versió per a rondalla, tasca que el 2004 va tornar a encarar José Vicente Broch per a l'Orquestra de Pols i Pua Francesc Tàrrega.

Més recentment, l'any 2013 l'Ajuntament va encarregar a Rafael Beltrán Moner adequar la partitura per a l'Agrupació Musical Verge de Gràcia. El mateix any, coincidint amb el 25é aniversari de la Colla de Dolçainers i Tabaleters El Trull, Amparo i Paloma Mora van signar la versió per a aquesta agrupació. D'aquesta manera, la Marxa a la ciutat i el mestre Goterris han romàs durant un segle, de manera discreta, com a protagonistes de la cultura i la història del nostre poble. No hi ha cap dubte que, com va dir Serafí Sorribes, «amb la música de Goterris, Vila-real viurà sempre amb major força la seua identitat».

Partitures dels diferents arranjaments de la Marxa a la ciutat.
Font: els autors i les autores.

Borja Muñoz Abad

Fragment del catàleg de l’exposició Música per a Vila-real: el mestre Goterris i la Marxa a la ciutat

(Ajuntament de Vila-real, 2022)