La Unió Musical La Lira reestrena "Capricho regio"
Pots descarregar l'article en PDF clicant ací
Qualsevol persona que haja crescut musicalment en una banda de música, amb molta probabilitat, estarà familiaritzada amb la sarsuela. El repertori líric espanyol, que ha viscut temps millors, ha romàs en l'ideari col·lectiu sobretot gràcies a la difusió per part de les bandes de música. Als seus faristols és habitual veure títols del "género chico" en format de seleccions, una sort de recopilacions dels seus números principals que es van popularitzar a partir de la dècada de 1920.
Aquest ha sigut el format que ha permès que Capricho regio, una sarsuela composta pel mestre vila-realenc José Goterris Sanmiguel, torne a sonar 114 anys després de la seua estrena. El dissabte 12 de març de 2022, l'Auditori Municipal Músic Rafael Beltrán de Vila-real acollirà el Concert de primavera de la Unió Musical La Lira, els músics de la qual tornaran a la vida aquesta música. Però, quina història hi ha al darrere d'aquesta partitura?
 |
| Partitura manuscrita de Capricho regio Font: Família Meseguer-Goterris |
Capricho regio, composta i estrenada en 1908, és la sarsuela de Goterris sobre la qual tenim més informació. El seu llibret està signat per Manuel Latorre i Eduardo Ruiz de Velasco, qui aleshores era subdirector del diari El sol. A més de la partitura orquestral manuscrita i una reducció per a piano que conserva l'arxiu familiar del compositor i la còpia que Vicente J. tena va incloure en la seua recopilació, el Centre de Documentació i Arxiu de l'SGAE disposa dels materials d'orquestra i una part d'apuntar; i el que és més interessant, un exemplar mecanografiat del llibret amb anotacions manuscrites.
D'altra banda, també són d'allò més interessants les referències que la premsa de l'època va publicar al voltant de l'estrena d'aquesta sarsuela, que va esdevenir el 5 de setembre de 1908 al teatre "La Peña" de Vila-real. Cal destacar la ressenya que fa el diari castellonenc La provincia, que el dia 7 de setembre publica:
Por la noche se celebró el pasacalle por la banda municipal después del cual la gente marchó al teatro para presenciar el estreno de la obra El capricho regio. Constituía la novedad de la función [...], con letra de nuestro buen amigo D. Manuel Latorre y música de José Goterris, joven muy conocido en esta época por sus nada vulgares condiciones de inteligente en tan difícil arte.
[...] Tiene la partitura una gran variedad no sabiendo qué admirar más de cuanto en ella figura. La característica de la composición es la originalidad, precisamente la menos común. El público premió la labor del Sr. Goterris con muchos aplausos y le concedió a un intermedio los honores de la repetición.
Capricho regio està formada per dotze números musicals, dels quals solament cinc són vocals. La formació instrumental no se'n surt d'allò habitual en una orquestra simfònica de dimensions, més bé, reduïdes (és a dir, la que solia participar en aquest tipus de funcions): flautí, flauta, oboé, dos clarinets, dos cornetins, fagots, dos trompes, tres trombons, timbals, caixa, bateria i alguns instruments de percussió com la lira, pandereta o triangle, a més de la secció de corda habitual. També afegeix trombes i tambors en alguns dels números, adequant-se al caràcter militar d'aquestes escenes.
 |
| Portada del llibret de Capricho regio Font: CEDOA-SGAE |
L'argument de la sarsuela gira al voltant d'un concurs de varietats a través del qual l'ambaixador de Zululandia ha d'escollir a una nova acompanyant per al seu monarca, i al qual Leonor —la protagonista— s'ha de presentar obligada pel seu pare. El primer quadre presenta la història de Leonor, la seua família i el seu enamorat, Cirilín. La resta d'escenes representen el certamen, celebrat als salons d'un elegant hotel.
En el terreny musical, com és comú en les sarsueles de Goterris, els números presenten fórmules senzilles que no reuneixen més de dos personatges simultàniament (excepte en el número 2, format per un quartet). Les estructures són sempre tancades, sovint recorrent a dues grans seccions unides per passatges d'enllaç; i la textura predominant continua sent de melodia acompanyada, acudint sempre al recurs de doblament de les línies vocals. El plantejament harmònic està prou definit, tant individualment com col·lectiva. L'obra comença i acaba en la tonalitat de Mi major, mentre que la resta de números giren, amb unes poques excepcions, al voltant del centre tonal de Re.
 |
| Part d'apuntar de Capricho regio Font: Família Meseguer-Goterris |
En la selecció que sonarà el proper dissabte, escoltarem fragments dels següents números:
- "Preludio". Com acostuma a passar en aquest gènere, el preludi instrumental està construït, bàsicament, amb material temàtic que es desenvoluparà en els principals números de l'obra.
- "Por aquí han de pasar". Es tracta d'un número coral, amb el qual s'obri el segon quadre presentant el certamen que està a punt de celebrar-se.
- "Marcha". Número instrumental que serveix per a acompanyar l'entrada dels assistents a la vetllada.
- "Danza de negritas". Comença el concurs amb l'actuació d'un grup de ballarines indígenes.
- "Aria de Margot". Una altra participant que, en aquest cas, actua cantant una lírica melodia.
- "Tango de la bigotera". Aquest número correspon a l'actuació de Leonor, la protagonista, que canta una cançó en forma de tango, acompanyada en la tornada per un cor format pels propis assistents al concurs.
- "Apoteosis y final". Coda instrumental que acompanya el moment culminant de l'argument: quan Kuntinak, l'ambaixador de Zululandia, anuncia que Leonor és la vencedora del concurs.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada