La gala dels XX Premis Poble recupera números de sarsueles de Goterris

La revista Poble, que enguany està celebrant els seu 25é aniversari, ve reconeixent des del 2001 les nostres arrels en la gala dels Premis Poble. Com cada febrer, enguany torna a homenatjar a cèlebres vila-realencs en el marc de les festes fundacionals. Des de fa uns anys, a més, aquest esdeveniment es proposa anualment la recuperació i estrena d'algunes pàgines del nostre patrimoni local, convertint-se en una senyera d'allò més important de les nostres tradicions i cultura local.

Seguint aquest estel, enguany la gala inclourà la recuperació de tres números extrets de diferents sarsueles del mestre Goterris. La interpretació estarà a càrrec de les reconegudes sopranos locals Gisela i Rosanna Morales, acompanyades al piano pel també vila-realenc Oscar Campos. El pianista i investigador, en l'edició de febrer de la revista Poble, afirma que «aquestes romances mostren la particularitat i originalitat de l'estil compositiu de Goterris, i com tota obra original, és més complicat apreciar-la en la seua totalitat en una primera audició, si bé crec que el públic gaudirà de les interpretacions».

El que és segur, és que aquesta fita suposa un primer i decisiu pas per a la recuperació del catàleg sarsuelístic del mestre Goterris, el repertori més oblidat de la seua producció. Des d'ací, agraïm de tot cor la consideració de la revista Poble envers aquest projecte, que sempre ha comptat amb la seua col·laboració; així com dels professionals que s'encarregaran de la interpretació, que de segur serà d'una qualitat excel·lent. Ara, si voleu conèixer més profundament les obres que es recuperaran, continueu llegint!

Romanza de Rosario, de la sarsuela La Paloma

La Paloma és la primera sarsuela que va escriure José Goterris, o de la qual almenys es té constància. El llibret va estar a càrrec de Manuel Peiró García, i la poca informació que es conserva sobre ella prové de l'entrevista que Fernandito Calpena va fer al compositor vila-realenc en agost de 1915 i que es va publicar en la revista Arte y letras.

Rosario és la protagonista femenina de La Paloma. En aquesta romança, el quart número musical de l'obra, es penedeix per haver traït l'amor de Manuel, amb qui no deixen casar-se. Els dos enamorats protagonitzen dos duets, precisament abans i després d'aquest número. La seua configuració és molt senzilla, estructurada en tres seccions que s'articulen, respetivament, amb un passatge recitat i un interludi instrumental. Es tracta d'una ària efectista i d'allò més dramàtica, com demostren els versos amb els qual clou:

La tristeza y el pesar me desgarran el corazón,

y la causa mi traición, que no la puedo olvidar.

Ària d'Estrella, de la sarsuela La suerte

La suerte és una sarsuela de curta extensió escrita per Goterris i de la qual es conserven dues partitures, ambdues per a veus i piano. En cap dels dos exemplars s'indica cap referencia a l'autoria del llibret, encara que a l'arxiu de l'SGAE es conserva una sarsuela homònima d'Ángel Barrios basada en un llibret dels germans Álvarez Quintero. Encara que aquest llibret no es reprodueix literalment en la partitura de Goterris, sí que comparteix la seua estructura, personatges i trama argumental.

L'ària que canta Estrella, la protagonista femenina de La suerte, conforma el quart número musical de l'obra de Goterris. Amb aquest cant, la jove s'encomana a la Mare de Déu per tal de trobar prompte un jove amb que l'estime i amb qui casar-se. Sembla sortir efecte, ja que al final de l'obra Estrella es promet amb Joselito. Aquest número s'estructura en dues grans seccions contrastants, la primera allegretto i la segona lenta. La popularitat del text i de l'argument, que representa personatges de classe baixa i de caràcter costumista, s'assumeix en el nivell del seu llenguatge, com s'aprecia des dels primers versos:

Virgen "der" corderito, ramo de flores,

por "er" niño bendito de tus amores

"carma" mi cuita limpiando de "sarsales" mi "vereíta".

Número de la florista, de la sarsuela El sino de Gotha

Existeixen algunes sarsueles de Goterris de les quals no tenim gaire informació ni fonts musicals. Una d'elles és El sino de Gotha, incompleta i de breu extensió. No se'n conserva cap manuscrit, sinó solament la versió inclosa en la recopilació del pare Tena, on no s'esmenta cap referència a l'autor del llibret.

Aquest número "de la florista" és l'escena inicial de l'obra. Originalment es tracta d'un número per a soprano i cor a una veu, encara que en aquesta versió s'ha arranjat per a dues sopranos. El número presenta la venda d'una florista ambulant. Aquest personatge no torna a aparèixer en la resta de números de la sarsuela, pel que podem pensar que no es tracta de cap protagonista. Presenta unes melodies molt senzilles, amb pinzellades folcloristes i en un estil molt declamatori, idoni per a la missió comercial de les floristes, que s'anuncien així:

Paso la vida vendiendo flores

que son emblema de mis amores.

Entre sus hojas pongo un beso

con gran ternura, con embeleso.