Odisea gitana: 90 anys de silenci

El catàleg del mestre Goterris és, en trets generals, un catàleg silenciat. A excepte de la Marxa a la ciutat, que clou els actes institucionals, i d'alguns pasdobles que la Unió Musical la Lira fa sonar habitualment a les seues desfilades, la interpretació de la majoria de les pàgines signades pel compositor vila-realenc tenen un caràcter anecdòtic.

El proper diumenge 8 de desembre, viurem una d'aquestes anècdotes que, sens cap mena de dubte, té una especial importància. Gràcies al projecte "Música a la llum" de l'Institut Valencià de Cultura, la Banda de la FSMCV interpretarà Odisea gitana, que també serà enregistrada en un CD.

Detall del manuscrit d'Odisea gitana

Odisea gitana és un quadre simfònic estrenat per la banda de música de Vila-real el 25 de juliol de 1927, baix la direcció del seu compositor. Uns dies després la van interpretar com a obra lliure al certamen de bandes civils celebrat amb motiu de la fira de juliol de València el 31 de juliol del mateix any i, encara que no van guanyar cap premi, la premsa de l'època alaba la composició de Goterris i la seua decisió d'interpretar-la en el marc del concurs. Dos anys després, la mateixa agrupació la tornaria a interpretar en un concert a l'alqueria de Sarthou el 12 d'octubre de 1929, en la que és la darrera escolta de la qual tenim notícia.

No es conserva la partitura original per a banda, però sí una versió escrita per a orquestra. No obstant, el pare Vicent Tena sí que va incloure l'instrumentació bandística en la seua col·lecció Obras musicales de José Goterris, gràcies a la qual podem conservar-la avui en dia. No tenim molta informació sobre aquesta peça, més que la següent crònica publicada en l'Heraldo de Castellón del 28 de juliol de 1927 on es relata el contingut programàtic de la composició:

UN TRIUNFO DEL MAESTRO GOTERRIS

[...] la descripción de esta música puede suponerse bajo de un puente en el primer ojo a mano derecha; en un corral destechado; en algún buen cacho de campo cerrado de carros; ¿qué importa el sitio? Lo cierto es que una tribu de gitanos está acampada cerca de un pueblo.

El señor Goterris nos presenta en el momento en que las campanas del pueblo vecino tocan el alba, sirviendo de despertar a la tribu que chilla y maldice por creer que las campanas doblan a muertos.

Al mismo tiempo que los pájaros con sus trinos saludan el nuevo día, se oye la voz plañidera de Rosío, una gitanilla de "diezizei breje" de tez tostada y ojos rasgados y negros como el azabache, que entona una canción.

Los gitanos se esparcen a "emburrear" y las "romis" hacen lo propio para buscar los "jayere" con que poder preparar la fiesta, una boda que se va a celebrar en la tribu.

Pero un cañí joven, espigado y postinero, que cree reinar en el corazón de Rosío, quiere imponer su derecho preferente sobre la mocita y con este motivo arma tal "camorra" que toda la tribu tiene que salir pitando.

Terminado el andante se reproduce la pelea en la cual interviene la autoridad del jefe obligando a Rosío a que elija entre los dos pretendientes, restableciéndose con ello la paz.

Esta es la última producción del maestro Goterris, que ha tenido el rasgo digno de elogio de dedicársela al eximio villarrealense Excmo. señor don Carlos Sarthou Francesch y que ha sido escrita para figurar como obra de libre elección en el Certamen Musical que se celebrará en Valencia el próximo domingo.

L'obra presenta un estil purament característic de la música signada pel mestre Goterris. Destaca el seu melodisme, senzill però efectiu i amb una important càrrega folclòrica. Trobem també alguns detalls harmònics post-romàntics i, en aquest cas, el contrapunt (un eix clau de la producció de Goterris) passa a un segon plànol, obtenint més importància l'acurada instrumentació. Destaca el virtuosisme tècnic d'alguns passatges, sobretot en les flautes, clarinets, bombardins i també en els fiscorns, que adopten un paper solista destacat.

La Banda de la FSMCV interpretarà una revisió de l'obra que respecta la instrumentació i les tonalitats de la versió per a banda, adaptant alguns dels instruments a l'orgànic actual (per exemple el flautí en re, les trompes en mi bemoll, la utilització de timbals cromàtics o la eliminació de les trombes i els barítons). Una obra que ara està en les millors mans i que, el proper diumenge, tornarà a sonar després de 90 anys de silenci.

Detall de la primera pàgina de la reedició d'Odisea gitana